Fa un temps parlavem de mals mestres, però crec que és hora d'escriure una carta a una de les millors mestres que es pot tindre, a una de les millors persones que es pot conèixer.
Estimada mestra:
Quan una persona pensa en allò que vol fer amb la seva vida, a allò a que vol dedicar-se, molts dubtes apareixen al seu cap, són tantes les opcions que se’ns ofereixen que de vegades ens sentim fora de lloc i no sabem quin camí triar, quina es la millor opció? Però pot ser, a algunes persones ens serveix mirar enrere i recordar...
Si ara mateix preguntem a qualsevol persona un nom d’un mestre de quan eren menuts, si pugueren dir-nos-el, i si no és el cas, segurament no caic en l’error de que se’ls fa un somriure recordant a eixe/a mestre/a que per a tots és tan especial. La labor d’un mestre no sempre és reconeguda a la societat, i podria dir que actualment el seu reconeixement a decaigut.
Actualment puc dir que vull ser mestra i no pense amagar l’orgull que sent al dir-ho, però jo no podria ser així si no hagués conegut a una mestra com tu.
Quan vaig acabar la meua etapa de primària no tenia cap idea de la importància del futur, allò que pareixia tan llunyà, però en arribar a l’E.S.O vaig comprovar que sense el màxim esforç no podrem tenir un futur, i això és el que vaig aprendre de tu. Una mestra és aquella que de matí, quan arriba a l’escola prepara el seu dia; el que deu donar del temari, quins exercicis fer, què vol transmetre i com és la millor forma de fer-ho. Treballa per vocació, no perquè és allò que ha “estudiat” per poder pagar una hipoteca o per rebre un sou.
Encara recorde moltes de les classes que vas impartir, i el que més l’amor a la llengua, que en aquells dies vaig escoltar i hui puc dir que tenies raó i m’has contagiat. A mesura que els anys passaven tenia més ganes de poder gaudir de les teves classes, que no només es limitaven a dir allò que posava al llibre, sinó que arribava més enllà. Sabem que a un aula no només es tracten valors cognitius, també té l’escola la funció de la transmissió de valors, valors que has sabut fer-me arribar sempre. Quan hi havia problemes no dubtaves en buscar totes les solucions possibles, no existia encara el problema que no es doblegués davant teu. D’aparença dura, forta i persistent que amagaves un gran cor i una gran estima pels teus alumnes. No puc evitar riure al recordar això que deies de “Sois pavos integrales”, quan no responíem a preguntes evidents i senties que tot el que deies no tenia cap sentit. No et cansaves de repetir mil vegades i una més cada explicació si era necessari i ens feies fer mil exercicis per tal d’entendre-ho tot. Has sigut significat de docència, una mestra exigent i recta, com devies ser. Però avui et dic que, gràcies a tu vaig decidir elegir el camí de la docència. Primer vaig pensar estudiar filologia hispànica, vaig cursar primer però per circumstàncies no vaig continuar, però avui estic a magisteri infantil, perquè com tu, vull transmetre molt als meus futurs alumnes, no vull que ells es queden sense això que tu em vas fer arribar, tanta riquesa, tanta passió per el treball. Puc recordar una frase que vas dir als últims anys d’estada a l’escola; estàvem analitzant oracions, i un de nosaltres et va preguntar perquè t’agradava tant, perquè estaves tant a gust...
I tu vas respondre “Para mi es apasionante”. També recorde la rialla dels meus companys que pensaven que no tenia cap ni peus que t’agradara tant allò, sols espere que avui en dia continues pensant que ho és.
Crec que si tingués que triar un mestre exemplar del meu pas per l’escola t’escolliria a tu. Reconec que he tingut l’oportunitat de descobrir molts bons mestres al col•legi, que com tu també treballaven amb passió, però no puc no recordar-te accentuadament. Vas ser un clar exemple del que significa ser un mestre, preocupada per el nostre desenvolupament cognitiu i personal, per cada cosa que passava a l’aula, donant-nos el teu suport a tot hora i a tots. Per això, fa uns anys, quan em preguntaven què volia ser de major jo responia “Vull ser com _____(ella)”, sé que mai podré a ser com tu, però intentaré aproximar-me quant més puga.
Per acabar m’agradaria dir-te que buscares el significat de mestre al diccionari de la reial acadèmia espanyola, on trobaràs una definició com aquesta; Persona que enseña una ciencia, arte u oficio, o tiene título para hacerlo. I puc dir-te, que tu has canviat aquesta definició al meu diccionari personal, per a mi un mestre es aquell que s’entrega, s’encarrega de la transmissió de continguts, valors i vivències, per crear persones, per formar el futur, perquè de vegades no sols necessitem uns pares que ens ajuden amb eixe camí, de vegades necessitem de MESTRES com tu.
Gràcies de tot cor, gràcies per la teua labor.
Un gran abraç.
Perquè jo vull un món somrient, ¿m'ajudes a contruir-lo?
